Història

HISTÒRIA DEL FORT PIENC

 

FORT PIUS

El Mercat de Fort Pienc està situat a tocar del carrer de Ribes, actual eix transversal que creua el barri en diagonal des d'Arc del Triomf fins quasi tocar a la plaça de les Glòries Catalanes i suposa una important via comercial per a l’entorn. Tanmateix, hi ha constància de l’existència de l’anterior carretera de Ribes des de l’època de l’Antiga Roma, quan era un camí de sortida de la ciutat de Barcino.

bcn0

L’espai que avui en dia es coneix com a Fort Pienc abans s’anomenava Fort Pius. Va ser un fort militar datat del segle XVIII, el qual deu el seu nom a Francesco Pio di Savoia, capità general de Catalunya. D’aquella antiga edificació no en queda res dempeus avui en dia, però sí que ha perdurat el nom que ha originat la denominació del barri i, per extensió, la del Mercat de Fort Pienc.

 

 LA CONSTRUCCIÓ MILITAR

Un cop acabada la Guerra de Successió i havent caigut Barcelona derrotada l’any 1714, el primer rei Borbó d'Espanya, Felip V, fa construir la Ciutadella i instal·lacions militars amb l’objectiu de mantenir sotmesa la ciutat per tal que no es tornés a rebel·lar.

El Fort Pius va ser una d’aquestes construccions militars: va ser edificat l’any 1719 sobre les restes d'un convent, en un espai no urbanitzat que disposava de bones vistes sobre la ciutat. Estava ben situat al costat de l'antiga carretera de Ribes i força a prop de les muralles de Barcelona. Tenia una grandària de 2.138,40 m² i  comptava amb espitlleres que cobrien la façana principal del fort.

 

fort_pius

 

 

CANVI DE MANS

Quan les fortificacions militars de Barcelona passen a formar part de l'administració local, la població demana l'enderrocament de la Ciutadella i el Fort Pius. L’any 1760 es va decretar la destrucció del fort militar, però no va ser enderrocat fins a l'any 1868. Les pedres restants van ser reaprofitades i amb elles es va bastir una església al Clot.

L’antiga zona militar que havien ocupat el Fort Pienc i els seus voltants havia quedat en desús i va restar abandonada fins que l’espai que deixà es va incloure en la construcció del nou barri de l’Eixample.

bcn2

L'ESTACIÓ DEL NORD

L’Estació del Nord va ser construïda l’any 1861 i s’inaugurà un any després com a terminal de ferrocarril que recorria la línia Barcelona – Manresa – Lleida – Saragossa. Deu anys abans la Companyia del Ferrocarril de Saragossa havia aconseguit el permís per a la construcció de l’estació en un espai anomenat “Els Horts de Sant Pere” que eren considerats zona militar, ja que el Fort Pius encara no havia estat enderrocat. L’any 1878 la companyia propietària va ser absorbida per una altra i l’estació es va començar a conèixer com “Barcelona Norte”. Al canvi de segle es van fer diverses remodelacions, tenint especial rellevància una ampliació i la construcció d’una nova coberta d’estructura metàl·lica el 1910. Es va respectar l’anterior façana d’estil neoclàssic, però aquest nou element va aportat una imatge del tot renovada a l'edifici.

estació1

L'Estació a principis del segle XX...

Ja ben entrat el segle XX, el 1941, la companyia que gestionava la terminal va ser nacionalitzada i integrada a l’actual RENFE. El nom oficial va virar cap a Barcelona – Vilanova, però popularment es va continuar coneixent com a Estació del Nord. Finalment, l’any 1972 el Ministeri d’Obres Públiques va decidir clausurar-la, derivant totes les línies a l’actual Estació de França. L’espai de la que havia estat una important terminal de ferrocarrils va caure en desús i va entrar en un període de decadència.

L’Ajuntament de Barcelona va comprar els terrenys l’any 1983 i va començar a fer servir l’estació com a terminal d’autobusos de llarga distància, però tot i així la major part del recinte estava molt degradat i abandonat. Per sort, els Jocs Olímpics de 1992 van canviar la situació de l’espai. Sabent  que l’estació seria la seu de les proves de Tenis taula es va reformar tot l’edifici. A part del recinte esportiu es va fer un quartell de la Guàrdia Urbana i es va remodelar tota l’estació. Gràcies a les reivindicacions veïnals, part dels terrenys es van aprofitar per fer el gran Parc que rep el nom de l’Estació, guanyant així una important zona verda per al barri.

A finals de l’any 1992, havent acabat els Jocs Olímpics, va entrar en funcionament la renovada estació, rebent el nom oficial de “Barcelona Nord”. Totes les línies d’autobusos van ser reorganitzades i més tard es van dur a terme els plans de construir el Teatre Nacional de Catalunya i l’Auditori de Barcelona. Aquests, juntament amb l’Estació i el Parc aporten un valor incalculable per al barri del Fort Pienc, ja que compta amb bones connexions, espai verd i cultura.

L’Estació del Nord, doncs, ha suposat des de fa molts anys un punt central del barri i per això mereix especial menció. Ella és la que enllaça el passat i el futur del Fort Pienc, ja que va ser construïda sobre terrenys militars quan encara era dempeus el Fort Pius, ha vist com l’han enderrocat, com han construït l’Eixample, com Barcelona ha albergat els Jocs Olímpics i com finalment s’han transformat els seus usos. Abans estació ferroviària; avui estació d’autobusos, sempre ha estat punt de trobada per a transportistes i viatgers, espai central del Fort Pienc.

 

bcn3

 


NOVA ILLA D'EQUIPAMENTS

A principis d’aquest segle, el Fort Pienc necessitava un revulsiu. L’any 2003 es va finalitzar la construcció d’un equipament de serveis imprescindibles per al barri; les reivindicacions veïnals havien donat finalment els seus fruits.

Es va eixamplar l’Ateneu del Fort Pienc mantenint-ne la ubicació original i ampliant-ne els usos a centre cívic i biblioteca; davant s’hi va edificar la plaça i a banda i banda l’escola i el Mercat. Al voltant hi trobem una residència (també centre de dia) per a la tercera edat, una escola bressol i una residència per a estudiants.

L’illa on es va construir el conjunt no és de forma regular com la majoria que hi ha a l’Eixample, ja que es troba tallada pel carrer de Ribes que creua el barri en diagonal. El complex d’equipaments va ser dissenyat per l’arquitecte Josep Llinàs, el qual va rebre el premi Ciutat de Barcelona d’arquitectura i urbanisme per aquesta construcció al Fort Pienc.

A l'esquerra l'estructura exterior del Mercat; al mig el Centre Cívic - Ateneu - Biblioteca; a la dreta, l'Escola del barri.

Les residències: per a la gent gran i per a estudiants

EL MERCAT DE FORT PIENC

L’any 2004 es va inaugurar el nou Mercat del barri, edifici que té una superfície total de 4.262 m2.  Aquest no només conté la planta principal i més visible: també té dos pisos soterrats. El primer alberga un supermercat de la cadena Mercadona i el segon l'espai de logística i serveis. La zona de venda de producte fresc es troba concentrada a la planta baixa, en sol espai adaptat i sense desnivells. Inclou 14 parades, lavabos per a clients, climatització constant i dues entrades amb portes envidrades corredisses automàtiques: una per la plaça i l’altre pel carrer Alí Bei.

placa_plaça_FP

bcn4